2. Valoració dels programes utilitzats: hem utilitazat sis programes en total. Faré una miqueta descripció del programa en qüestió enllaçant-la amb la meua valoració.
En primer lloc comencem fent una breu descripció sobre Drive. Este programa és un lloc segur per a tots els teus arxius i et permet tindre a mà en qualsevol smartphone, tablet o ordinador. És un bon programa perquè t'allibera memòria de l'ordinador o del mòbil. Així no et ralentitza els aparells.
Del Drive passem a l'Openshot. És un editor de vídeo no lineal llest per a treballar amb vídeo d'alta definició com HDV i AVCHD. Inclou zoom digital per als clips de vídeo, suport per a arrossegar i soltar en la línia de temps, múltiples pistes de vídeo i àudio, clips de color sòlid, efectes digitals de vídeo (brillantor, gamma, tonalitat, efecte de grisos, incersión chroma, etc) . La versió de l'Openshot que hem utilitzat és la 1.4. En la meua modesta opinió, no m'agrada molt més aïna el contrari. A pesar que he anomenat prou característiques del programa té molt poques i estàs molt limitat quan ho utilitzes. A més d'açò, es ralentitza molt i et pot bloquejar tot el progrés que hages fet amb el teu treball. Llavors, no m'agrada res, més aïna poc.
En següent lloc, valorarem les Presentacions de Google i els Documents de Google de forma conjunta. Ambdós dos, com el seu nom indiquen, pertanyen a la plataforma Google. Les Presentacions de Google s'assemblen d'alguna manera al programa d'Office, el Power Point, però no li arriba ni a la sola de les sabates per a ser sincers. Power Point és infinitament millor que les Presentacions perquè a a banda de tindre més varietat no depén de l'estat de la teua xarxa.
D'altra banda, els Documents de Google. Amb les ferramentes intel·ligents d'edició i estils és facilíssim donar format a textos i paràgrafs. Tria entre centenars de fonts i afig enllaços, imatges i dibuixos. A diferència del cas anterior el programa no requerix tanta complexitat perquè al cap i a la fi és un document i normalment en un document no es va a valorar massa la creativitat o el disseny. Però si m'he de quedar amb algun és amb el programa d'Office, el Word.
L'Audacity és un programa el qual et permet tallar cançons o arxius d'àudio per la part que la teua vullgues gràcies a una ferramenta de tall molt pràctica i senzilla. No cal oblidar que, també et permet afegir diversos efectes especials a les teues pistes d'àudio com l'ecualización, un esvaïment del so, amplificacions, retardos... Este programa és perfecte. És simple però té una gran quantitat d'efectes. No es requerix ser un especialista, ser un tecles. Et permet moltes coses i el millor de tot, és que no t'has d'estar davant de l'ordinador tres hores.
Finalment, haurem de parlar del Movavi Vídeo Editor, un programa fonamental per a arredonir el projecte. Cal destacar que no és el programa que més s'ha utilitzat per a elaborar el projecte sinó que, com he dit abans, s'ha usat amb un únic objectiu: fer efectes especials que donen un toc de professionalitat al vídeo sense oblidar la part divertida que adquirix este utilitzant el Movavi. Que pena que este programa no es trobe gratis. Quasi cap programa bo i perfecte es troba gratis. Nosaltres usem una versió de prova i al·lucinem amb este programa. És infinitament millor de l'Openshot, et permet fer més funcions que este, etc. Si haguera de donar-li una nota, eixa seria un 10.
3. Valoració del treball propossat: en la meua opinió aquest treball ha sigut el més entretingut i el que més agradable m'ha sigut. Sí que és veritat que ens ha costat prou fer-ho i únicament per a pensar en el tema ens vam entretindre aproximadament una setmana. Ha costat sang, suor i llàgrimes elaborar-ho perquè quedara perfecte. Explicaré esta expressió en el punt següent. Al parlar del temps, diré que encara que m'haja paregut relativament curt sí que és veritat que ho vam perdre estúpidament i arribàrem als últims dies amb molta ansietat i nerviosisme perquè pensàvem que no ho anàvem a entregar a temps i que el resultat final seria horrorós però, mira tu per on, quan tothom ens donava per morts, inclús nosaltres mateixos, ressorgim amb un boníssim vídeo que sincerament, potser per qualitat artística no, però per entreteniment i rialles el nostre està en el top ú. Finalment, només exigiria una cosa als alumnes: una cartellera. Nosaltres l'hem feta perquè encara que no ens l'exigien, pensàvem que era el millor i havíem de fer-la pel bé del projecte i per a superar a tots els altres en imaginació i idees brillants.
4. Diari de sessions: el rellotge que comptava els dies de treball es va posar en marxa el 15 de setembre. Però eixe dia calia formar grups per al dit treball, calia acabar de perfilar els blogs i finalment calia explicar el treball i la seua dinàmica. Com vos podeu imaginar, els 45 minuts famosos de l'horari setembre-octubre se'n van anar al fem. El segon dia de treball, bo el primer dia que pensem quelcom sobre això, no ens aclaríem amb el que dissenyaríem, tampoc amb el que havíem de fer i per si no fóra poc hi havia hagut futbol el cap de setmana anterior, amb un preciós resultat 1-3 a favor del Real Madrid.
El conjunt blanc, equip presidit pel seu Florentineza, havia aconseguit un valuós resultat al mateix temps que impressionant en un camp molt difícil de la Lliga Santander, competició domèstica en què participen ambdós equips. Este fet va ocasionar la fúria d'Óscar que cada cap de setmana resava perquè el seu equip menys favorit "palmara"; cada partit que jugara. A més de resar, comptava. Sí, comptava. Comptava cada segon que faltava per a l'eixida al mercat del seu videojoc favorit, el Fifa 18, joc ideat per la companyia EA Sports. Així que, es poden imaginar que no sols el primer dia va ser un debat sobre com robaven el Madrid o el Barça, sinó que a més, se li va afegir la constant ansietat i insatisfacció d'integrants del grup com Javier o Óscar per parlar del que seria un senyor videojoc per a esta temporada.
El que més em temia va ocórrer, no sols es parlava de l'anterior el Dilluns sinó que també el Dimarts, Dimecres, Dijous i Divendres. Així que, el 67% del temps de les classes d'eixa setmana es va perdre. Va sorgir un raig d'esperança quan el Dilluns, el senyor Wenceslao Bañuls va veure en els últims minuts un tràiler de la seua volgudíssima sèrie "Harry Potter", açò va desencadenar dies després una possibilitat, que va ser recolzada per Javier, de fer un tràiler d'una paròdia de"Harry Potter".
Anem per parts, en aquella setmana reconec haver estat enganxat als vídeos de Youtube de "El consultorio de Berto", una secció del programa "Late Motiv" presentada per Berto Romero i Andreu Buenafuente, que els recomane a tots vostés si volen passar una agradable vetlada. Açò va repercutir en mon, oferint una possibilitat per al curt que consistia a fer una paròdia d'esta secció. Wenceslao interpretaria al gran Berto Romero, Óscar i Javier interpretarien a les persones que manen àudios a la cerca de les solucions, sempre brillants, del gran Berto; i jo faria d'Andreu Buenafuente, conductor del programa.
Van començar la següent setmana treballant molt dur, intentant fer un guió d'una paròdia d'una de les millors pel·lícules de Harry Potter. Wenceslao, el "boss"a partirdva posar nom al projecte. "Harry Potter & the lost grace". Què els parece?. Un títol senzill però elegant, clàssic però innovador, en anglés però intel·ligible. És perfecte. Eixe dia em doní compte del que significava inspiració.
Passem a gravar. En la línia del temps ens movem en l'última setmana de setembre. En primer lloc gravem una escena que no va ser incorporada al curt perquè el so era prou roín i l'escena en si no convencia molt el cap. Al meu parer estava prou bé i era molt graciosa ja que eixia Óscar parlant-li a un nino i Javi i Wences distanciant-se d'ell per estar massa boig. També vam estar gravant l'escena de "si o qué" que al final es va afegir al grup de preses falses. Finalment acabem la jornada amb l'escena de Javi entrant per la porta per a dir-li a Dumbledore (jo) que havia tornat Voldemort (Joan) . Curiosament cap va ser afegida a la trama principal.
Següent dia, Dimecres. Vaig portar el meu clàssic i preciós trage un dia de setembre amb uns trenta i pic graus de temperatura. No feia calor, no; la temperatura estava alta (futurs físics) . Així que, amb eixos ingredients vaig haver de fer la recepta. Vaig actuar com un professional gravant les escenes que tocaven patint perquè finalment només una d'elles isquera en el curt. Va valdre la pena l'esforç.
Va arribar l'últim dia de la setmana abans de començar octubre i continuem gravant en el col·legi. Esta vegada tocava gravar una escena en què eixia Wenceslao actuant com a professor i fent classe a dos alumnes, Javier i jo, per a aprendre per fi un feliç embruixament. Eixe dia vam haver de filmar en la nostra classe perquè totes les altres estaven ocupades i coincidim amb el grup d'Álvaro, Delmas... Ens rellevem per a gravar. Ells primer. Els ajudem en la mesura que podimos perquè, després, ells no ens ajudaren amb el nostre curt. També coincidim amb un Raúl, alumne de lletres, moribund. Al xaval li havia abaixat la tensió i estava en el corredor a veure si li arribava un corrent d'aire, sent cuidat per Judith i el meu homònim en negre, Alberto Silva. Sort que Raúl no portara trage eixe dia, llavors ja hem d'anar tots de dol.
I per fi comencem octubre amb l'esperança que esta angoixosa calor, perdó temperatura, es diluïra. L'esperança és l'últim que es perd sí però, a vegades, hi ha una excepció. Eixa setmana va ser horrorosa, angoixosa, inaguantable, terrible, s'assemblava als dies que tocaven castellà a última hora. Ens plantegem si realment vam fer bé a fer Harry Potter; bo, almenys jo. Al final d'aquella setmana havíem acabat de filmar totes les escenes del col·legi però Óscar va avançar que ni si vullga teníem prou, que ni tan sols optàvem al cinc. Va acabar la setmana amb un punt d'inflexió i amb el "supós guión" acabat. Però no. Hi havia un muntó d'escenes que no filmaríem; la classe de graneres, l'esglai que patiria, la mort d'un personaje...
La setmana que venia comportava prou dies lliures: el dia de la Comunitat Valenciana, el dia de la Hispanitat més tot el cap de setmana. Casualment, totes les festes anul·laven dies de gravació. Decidim llavors de gravar a casa d'algú. Ho vam estar parlant el dijous. Jo em vaig oferir voluntari el que passa que a Wenceslao li venia millor anar a casa d'Óscar a gravar. Aniria allí i després s'aniria a Port Saplaya, lloc on residix. A Javier li venia bé la casa d'Óscar perquè així veia la germana d'este. No entenc molt bé l'embolic que porten ambdós. Així que es poden imaginar a on vam ser a filmar. Quedem a les 18:00 per a començar a gravar escenes com el colp d'Óscar amb la porta, l'atac de Javier a Wenceslao, etc, per a així fer temps a què Joan vinguera a filmar. Necessitàvem a Joan perquè fera de Voldemort, amb gust va acceptar. Joan vindria després d'entrenar i vi puntual, a les 18:30. Quan vi ens va sorgir el dubte de "cóm aconseguim una capa pa' aquest?". La mamà d'Óscar ens va deixar un barnús negre per a Voldemort, un barnús blanc per a Óscar, una espècie de batí roig a Javi i fi. El cap va preferir la seua jaqueta negra i un barret que va aparéixer per ací no sé molt ben com.
Ens vam posar a treballar. Quan ja havíem arreplegat diverses preses servibles, en mode gràcia, em vaig posar a filmar-me com si estiguera fent "vlogs". Amb la favada, estos van ser afegits al curt i tan amples que ens quedem.
Va vindre la setmana del 16 d'octubre i va arribar el moment d'ajuntar els vídeos. La faena ens la repartiríem Óscar i jo mentres Wenceslao, el cap, i Javier feien modificacions en el guió. A partir d'este punt, van començar a sorgir els problemes. A Óscar no se li guardava el projecte, de manera que quan ja ho tenia tot se li tancava el seu Openshot i el treball que havia estat fent durant l'hora se n'anava a la porra. Això va succeir el 16. El 18, Óscar, amb la lliçó apresa, cada vegada que feia quelcom ho guardava fins que en els últims 10 minuts el programa se li va bloquejar. Jo mentres estava ajuntant escenes perquè si haguérem fet el treball en un ordinador només no ho haguérem acabat mai. El xaval, li va canviar l'ordinador a Javi per a avançar i va ser durant totes les sessions, amb tres marxes més que la resta per a avançar. Va arribar Divendres i al final teníem ajuntades les escenes. Ara només faltava ajuntar tot.
Canviem de setmana i passem a la del 23. Quan ajuntaríem tot no podíem perquè es tardava a pujar al drive per a després descarregar-ho en l'ordinador que ho anàvem a ajuntar. Així es va passar una sessió. Al següent dia, me vaig portar un cable USB per a anar més ràpid. Era dia 25. Suposadament ací s'hauria d'haver entregat el curt però vaig parlar personalment amb Ricardo per a transmetre-li la nostra preocupació. Ens va donar de termini fins a la setmana següent i ens quedem satisfets. Quan ja teníem tot preparat per a ajuntar, el guió acabat feia setmanes i la cartellera més del mateix, no vam poder. Per què? Perquè es va tancar l'Openshot i no engolia. Decidim llavors que, com a mesura urgent, havíem de quedar i acabar-ho a casa. Així ho vam fer. Vaig portar un USB eixe dia així que vaig ficar tot el que teníem ací.
El dissabte era la revisió del que havíem fet. Ho repassem i completem de manera que no quedara cap cap solt i ens va donar temps a pensar com completaríem el curt perquè es feia massa curt.
Va arribar diumenge. Dia D. El fi estava prop. A última hora canviem la música de "Run Boy Run" per "Statues" per a donar més epicidad, si cabia, a l'assumpte. Ens passem tota la vesprada recopilant i elaborant el que serien les preses falses. Bendito Skype. Javier i Wenceslao tota l'estona rient-se pel curt. Seria una antesala de l'èxit del film. Soñábamos amb Hollywood.
Però van arribar més problemes. Em vaig despedir dels meus amics i els vaig dir que i ajuntava tot el vídeo i l'àudio jo, que se n'anaren a dormir. Sisi em va dir l'Openshot, "que el vas a juntar" va dir. Tot seguit, es va tancar el muy... Ho vaig tornar a obrir i una altra vegada es va tancar. Les 00:00h i vaig recórrer al meu amic el "Atube Catcher" per a gravar tot. Este prèviament, s'havia compinchado amb l'Openshot perquè no em deixava gravar tot junt. No podia gravar l'àudio i el vídeo en u. Així que es va fer la 1:00h i amb ella el silenci. Ho vaig gravar separat, intentant comptar "x" segons perquè després poguera ser més fàcil ajuntar-ho tot en classe.
Dilluns, dia d'entrega. Teníem l'obligació de confiar en l'Openshot per a arreglar eixe desastre. Li doní els comandaments a Óscar perquè com es poden imaginar era una mòmia. I sense donar credibilitat a l'assumpte, el gran Óscar ho va ajuntar a la primera, què dic va ajuntar, ho va clavar a la primera. Al final de la classe el treball va ser entregat.
I així volguts lectors, va ser com es va fer este preciós i inaudit curtmetratge.
5. El grup: ha sigut compost pel cap Wenceslao, el comandant Javier Bermúdez i els xiquets Óscar Vázquez Cortés i Alberto Alonso(jo).
Parlem del cap Wenceslao. Ha sostingut un càrrec molt important: ha constituït les bases del projecte, enaltint els plebeus (Óscar i jo) i triant en cada moment , amb la seua immensa capacitat imaginativa, quina orde d'escenes i/o preses es col·locarien en el curt. Un luxe poder comptar amb esta llegenda viva. Personalment, li done un 9.
En següent lloc, el comandant Bermúdez. Ha sigut la flama que calfava els integrants del grup. Quan el cap i els caps necessitaven inspiració i suport, ací estava. El primer. La flama dels jocs olímpics la va encendre ell amb els seus ulls. Interpretava a Harry. Harry se li feia xicotet. Personalment, li done un 9.
Per últim, parlaré d'Óscar. El tecnicisme i la seua capacitat intel·lectual han ajudat al grup a aconseguir la cima, a aconseguir un 10 en el treball. Arriba a on els altres no arriben. No coneix les emocions i les emocions no li coneixen. Al també cridat "Mag de l'Openshot" li donaré un 9'1 de nota.
6. La música: el treball té dos cançons. D'una banda, té la cançó "Statues", cançó que apareix en el tràiler de "Harry Potter i les Relíquies de la Mort Part II". Es va triar este tema perquè acompanyava a les emocions que inspirava el curt; entrega, misteri i perplexitat. D'altra banda, la segona pista és "Follow em down". És utilitzada per a la segona part del curt: les preses falses. Esta cançó dóna dinamisme a l'acció i influïx en que el film puga arribar a ser alegre i divertit per a l'espectador.
7. Vídeo:
El vídeo dura cinc minuts i 46 segons.
M'acomiade ja. Un plaer haver escrit per a vostés, disfruten del vídeo, del blog i ja saben la que toca, esperar ansios\@s que isca el film. Una salutació, A.A.
Escrit per Albert Alonso, (Barcelona, Catalunya 2000-)
