SCRATCH

1. Condicions del treball (n' hi han moltes entrades del Scratch, aleshores enllaçarem amb la més antiga)

2. Valoració del programa

El programa utilitzat ha sigut una novetat per a nosaltres ja que no ho havíem utilitzat quasi mai però, ens acostumem en els primers exercicis lliures per a després a la fi, traure el màxim partit al programa.

Si bé és cert que ens va costar més d'allò més habitual, ens acostumem al final. El que màxim rendiment li ha tret al Scratch haurà sigut Óscar que sorprenentment se li va donar molt bé el maneig del programa.

Sincerament, m'ha agradat molt el programa degut a la seua neciesa quant al maneig encara que no tinga moltes possibilitats per a elaborar un exercici més complex o per a tindre un tipus de resultat especial o nou. Açò limita les aptituds del programa però al cap i a la fi ens trobem en un nivell bàsic de la informàtica i, per tant, ajuda a l'alumne en l'aspecte de la dificultat. Més concretament el programa dóna l'opció d'inserir imatges que vullguem o fons que desitgem, la qual cosa fa al treball més interessant i més vistós de veure ja que depén en certa manera de la imaginació de l'alumne.

El fet anterior fa que el treball motive més els alumnes i també personalment a mi. Sempre m'agrada que se li de la suficient importància a la imaginació en un col·legi que, desgraciadament no se li dóna en un àmbit normal.

Posseïx altres funcions que ajuden a l'alumnat com per exemple la possibilitat de guardar el treball en qualsevol moment i no tornar a haver de començar de zero, descarregar-se el treball a la teua pròpia computadora o inclús publicar el teu resultat en internet perquè ho veja la gent i de pas li deixe un like.

3. Valoració del treball proposat

Respecte al treball proposat, m'ha agradat molt que en este curs per fi haguera un treballat d'esta magnitud i d'estes característiques. Com he dit abans, en este treball se li dóna molta importància a la imaginació de cada un i això ha despertat en mi una certa il·lusió per fer les coses bé i com no, per contribuir a unflar la nota de segon de batxiller.

El temps al meu entendre ha sigut prou pobre però evidentment, sempre caldrà dir que sinó haguérem fet el pallasso en alguns minuts de classe perquè ens haguera pogut donar temps o no haguérem anat tan esgotats. És cert que, amb alguna classe com la del Classcraft ens va restar prou de temps en el marcador i que els exàmens finals resten importància a una assignatura més com a informàtica però s'ha de fer i a més, com contribuïx a pujar la mitjana i la resta de la seua importància va en augment.

4. Diari de sessions

El dimecres 28 de febrer Ricardo va publicar la primera entrada relacionada amb el Scratch. Vam estar al voltant d'una setmana practicant amb el nou programa. No eren exercicis que havíem d'entregar així que ens ho prenem amb calma. Acabàvem d'arribar d'Itàlia i anàvem a mitat de les nostres revolucions. La primera cosa que vam fer en la setmana del dimecres 28 va ser mirar com havíem eixit en les fotos del viatge on, per cert, David no deixava de fer selfies. No sabríem si apuntant-se al programa de Dones Hòmens i Viceversa (de teleporqueria) li haguera anat millor que estudiant Químiques.

Seguíem assentats tal com ho féiem abans del viatge, almenys nosaltres perquè sí que em recorde que va canviar a Merche perquè no s'assentara sola amb el terrible Alejandro Carcelén, més conegut com "el Mini".

Centrant-nos en el projecte, en el mateix programa podíem seleccionar fer un exercici com per exemple un ball o un canvi de look d'un personatge. Ricardo ens va manar exercicis d'eixe tipus perquè ens assaonàrem fent un bon ús del programa i millorant les nostres habilitats. Jo vaig començar pel canvi de look dels personatges. El dit exercici em va paréixer prou senzill i vaig optar per fer a continuació un model més complicat. Este es tractava del ball.
Seguíem com unes pautes que eixien a la dreta de les nostres pantalles per a no perdre'ns estructurant l'exercici. He de matisar que, les dites pautes no eren les millors explicant detalladament els passos que havíem de seguir així que va caldre tirar un poquet de Ricardo en eixe moment. Va coincidir amb el nou impuls del Classcraft que si bé quasi ningú menys Óscar mirava en quin nivell estava, es va posar de moda amb els famosos concursos o Pasapalabras que féiem.

Massa gent aprofitava la seua bona sort o el seu bon atzar per a guanyar en el joc. Curiosament sempre ens tocaven les mateixes preguntes a nosaltres, sí, les mateixes preguntes quant a dificultat. Quin curiós que els grups dels nostres companys Nacho i Laura encertaren sense parar les seues preguntes en feliç joc. Em recorde que el joc va traure una pregunta en què devien de respondre barco i entre les opcions estaven bicicleta i avió, tota una prova de foc per a Nacho i els seus xavals que van haver de pensar més del compte para per fi enviar una resposta.
Si vos pregunteu quines preguntes ens tocaven millor no el querráis saber. Si algun vol aprendre quin autor va escriure no sé quin llibre del segle XX i no em referisc ni a Ortega i Gasset ni a Miguel d'Unamuno per Déu, que s'unisca al nostre equipoen informàtica; si algun voldria conéixer quin és l'índex de la macroeconomia espanyola de no sé què que s'unisca al nostre equip; si algun vol conéixer les dimensions exactes d'uns rascacels i el seu arquitecte que s'unisca al nostre equipo...Y no acabaríem fins a l'una de la matinada però hem de parar perquè açò s'entrega a les dotze menys quart de la nit i ens queda encara molt que comptar.


Entrem ja en la setmana en què comencem els exercicis del Scratch. Havien en total 11 exercicis més un sèptim exercici extra per als més avançats. Els primers exercicis van ser relativament senzills, com era d'esperar perquè, posteriorment s'anara complicant la cosa. El primer exercici tractava de dibuixar un quadrat, el segon d'un triangle i el tercer d'una casa. Óscar els va acabar el primer i jo el segon. A este xic se li dóna molt bé Scratch. Podria dedicar-se a això la veritat. Wences i Javi anaven més pausats pensant en la que se'ns venia damunt amb els exàmens finals.

Ens acabaven de donar les notes i tal com ens imaginàvem la segona avaluació havia sigut pitjor si miràvem resultats que la primera.
Els següents exercicis que vam fer van ser el quatre i el cinc que tractaven de crear un recorregut en un mapa per un costat i per un altre de posar el nostre cap a un personatge perquè creuara el carrer per un pas de vianants que portava amb si un semàfor en un acte de ciutadà cívic per a conscienciar a la nostra societat. El primer ens va costar més del que pareixia perquè a l'hora de col·locar el mapa del nostre recorregut ens ocupava només una part del que es podia en el Scratch. No sé com ho van solucionar Wences, Javi i Óscar però jo en una situació de no aguantar més vaig buscar un augmentador d'imatges per a donar l'assumpte per liquidat. Els quatre concloem el problema en el mateix temps. El que ens quedava era més fàcil que beure's un ou.

Les verdaderes complicacions van arribar quan al començar el quint exercici havíem de buscar en Google Maps una foto d'un semàfor. Vaig triar vint mil captures d'encreuaments de vianants de València i cap m'eixia bé, cap m'eixia com jo volia i mira que hi ha encreuaments en Valencia...Por fi em va arribar una anhelada llum o inspiració divina com amb la que estic escrivint este fantàstic i irrepetible escrit. Vaig agafar una imatge del carrer Colom, un senyor molt bonic que tenia tres barcos o barques, segons com vullguen els lectors. Arribem al següent problema, no tenia cara per a creuar el pas de peatones...Ya sabeu el que tocava. Efectivament, sessió de fotos. Una vegada completada aquella, se'm va ocórrer la fantàstica idea de posar a Esperanza Aguirre creuant el carrer i botant-se el semàfor assentada d'un carromato. La idea va polimeritzar molt ràpidament i vaig al·lucinar quan vaig veure que em va eixir decentment, tampoc era un artista amb el Scratch.

Els exercicis sis i set van tardar a arribar. Van ser acompanyats pel huit. En l'exercici de l'aquari Johnny jo ens unflem a posar pokemons per l'aigua fent de les seues. Un xaval amb molta imaginació. I en el sèptim i octau els quatre de la taula ens copiàvem els uns als altres ja que algunes vegades uns tres integrants no sabien com fer una cosa i l'altre que faltava tenia la clau del forrellat. Una ajudeta grupal mai ve malament i algunes vegades perquè es requeria a Ricardo i es manava a on fora el problema. Fàcil, senzill i per a tota la família. L'octau exercici ho vaig acabar jo personalment a casa així que no va tindre molta emoció. Unes miradetes a la Marca i una altra vegada a embolic, com manen els cànons.


Arribàvem als nostres últims exercicis, els últims exercicis d'informàtica que faríem! Estos van arribar carregats d'il·lusió. Johnny i Álvaro es van convertir en uns experts de l'àrcade amb els seus nous laberints del Scratch, ull que ens els lleven xavals! Quin nivell, pròxims creadors de jocs, millors persones. Els exercicis van ser pa menjat. Ricardo a vegades ens deixava estudiar així que blanc i en botella, orxata.

5. Part del vídeo




 









 





 


Alberto Alonso

BLOG DE INFOGRAFIA

1. Condicions

2. Valoració del programa o programes utilitzats: en aquest treball, he utilitzat diversos programes com el Canva, el Memegenerator, Creately, etc.

Considerant que tots els programes tenen una part en la que hi ha que pagar per obtener nous dissenys, la resta estava molt bé.
Són programes gratuits però funcionen prou bé i al menys jo he estat molt content. En quant al programa res però, com sempre no tot podia funcionar bé cent por cent així que ens faltava una bona conexió per tal de que funcionara perfectament tot.

3. Valoració del treball proposat: el treball a mi m'ha agradat. Ricardo ens donà una llista de punts perquè començarem a fer tarjetes d'alguna manera i no quedar-nos buits de idees per tarjetes. No calia seguir els punts que hi havia en la fulla. Solament era una llista de possibles idees però nosaltres en teníem unes quantes...

No ha sigut un projecte esperat i això agrada. Podíem pasar el temps gaudint de les bromes que ens fèiem uns a altres. Ens ha fet pasar una estona molt agradable i a mi particularment m' ha agradat més que per exemple el treball de l' Èxcel.

A més no calia saber de com treballar amb aquests programes.

4. Diari de sessions: el 27 de novembre començàrem el treball de la infografia. Buscàrem a l'internet quins programes hi havia per tal de crear les tarjetes que ens manà Ricardo. Al mateix dia el professor ens donà una fulla amb un montó de punts els quals eren temes de les tarjetes que els podíem aplicar. Eren opcionals per si de cas, no se'ns ocorria ningú tema.

Solament recorde que Wences trià els programes Canva i Creately i jo alternaria tots els programes que hi haguera. En un principi, dividírem els puntos entre quatre per tal de guanyar més temps i la cosa ens durà dos sessions.

A la tercera sessió cadascú estava fent les tarjetes que volia fer, es a dir, posant el que volien.

El següent dia, Wences va fer una tonteria de tarjeta i ens enfadàrem amb ell. Va arribar a tal punt la cosa que vaig eliminar el seu treball mentre Óscar l'agafava les mans aprofitant que Ricardo no estava a l'aula. La tarjeta era molt fea així que vam fer el que teníem que fer.
Wenceslao a partir d'aquell dia seguí fent tarjetas que no valien un duro però no eren com la primera. Ja havia canviat de postura i les feia una mica més boniques.

Anàvem alternant el treball de les tarjetes amb el treball de l'Èxcel però es portava més protagonisme el treball amb aquest últim.

La penúltima setmana que vam estar treballant amb els ordinadors, Ricardo no vingué i hi havia que fer un dia Tarjetes i acabar-les i un altre començar el blog. Sincerament, vos creeu que vàrem fer més de tres tarjetes per grup? Si hagueu dit que si; esteu molt equivocats. No fèrem res perquè hi havia concursos de parxís, concursos de portamines, concursos d'escacs...una varietat més gran que els resultats de Mendel.

M'he compromés a que no diré noms pero ningú estava treballant i això ho puc confirmar. La classe de informàtica pareixia una sala especial de jocs que té el col·legi. A més, vingué Nacho que es un professor amb el qual pots parlar de futbol tot el que vullgues que ell enté tot el que dius.

El Madrid, perdó, el meu Madrid; el Reial, estava molt malt (ara no perquè hem marcat tres gols al Naymar y companyia) i Nacho encara que parega que no, li agrada picar madridistes.

Així va transcurrir la setmana en que Ricardo va faltar, cadascú fent de les seues. En quant al nostre grup, no progresarem gens ni mica. A més hi havia gent que aprofitava les classes per estudiar per a l'examen de matemàtiques que teníem aquella setmana el divendres.

Podríem dir que en cadascuna de les sessions que hem tingut que fer amb aquests programes, l' hem passat d'una forma agradable. Aquesta sensació puja quan el Johnny, l'Iván i l'Edison estan proper teu. Tenen unes ocurrències aquestos xics...

5. Valoració del grup: en quant a la valoració del grup, els donaré la mateixa puntuació a tots perquè han treballat tots.
Óscar, Wences i Javi tenen un 8. Óscar i jo per exemple hem estat molt més centrats al treball de l'Èxcel i no hem pogut donar la mateixa importància al treball de la infografia de manera individual encara que, ens hem aproximat al nombre de tarjetes que han fet els nostres companys.

BLOG DE L' ÈXCEL

1. Condicions del treball

2. Valoració del treball: no m' ha agradat mai que el treball proposat fora l' Excel perquè ha sigut dificultós el treball amb el mateix.

No hem pogut utilitzar l' Office perquè el col·legi no té Windows així doncs, m' ha deshagradat una mica més.

Hem utilitzat un programa únicament així que, solament hi haurà una valoració que correspon amb la de Fulles de Càlcul de Google.

Una cosa que en particular m'ha posat dels nervis es que en Internet no hi haja vídeos de Fulles de Càlcul de Google. Quan no saps fer alguna cosa vas a buscar al Youtube per si n' hi ha consells perquè pugues fer eixa cosa que no saps fer.
Com no hi havia vídeos no sabíem solucionar el problema.
Això significa que, altre punt a favor per l' Office.

3. Valoració del treball proposat: no crec que haja sigut un treball senzill per nosaltres. Teníem que treballar nosaltres mateixos i es veritat que no sabem quasi res dels Fulls de Càlcul.
A més no teníem la ajuda de Ricardo perquè calia treballar en grup i que haguera una certa comunicació entre nosaltres aleshores, anàvem més perduts que Wences en un bosc.
Per si fora poc, el tems ens menjava perquè sincerament ni ens havíem organitzat bé ni hi havia una bona comunicació entre nosaltres i tampoc perquè no ens agrada treballar. No som molt partidaris.

En resum, no m'ha agradat res el treball proposat perquè calia un mínim de coneixements que ningú de nosaltres té.

4. Diari de sessions: aquest diari de sessions el començarem el 9 de novembre de l'any pasat. A partir d' aquesta data, Ricardo publicà al seu blog una entrada on deia com calia fer el primer treball de l' Èxcel. Aquest treball, era un simple càlcul de pressupostos d'una casa normal. Hi havia que copiar primerament la fitxa en el teu drive i ja després calcular.
Tardaríem una sessió i mitja en acabar el treball. El mateix dia que Ricardo publicà la primera entrada del treball Electrodoméstics publicà, també, uns exercicis de càlcul amb diverses funcions per intertar d'alguna manera que ens acostumàrem a treballar amb el programa.

El 10 de novembre vaig començar amb el segon treball amb la fulla 1 d' operacions. Vaig obrir-la i acabar-la el mateix dia. Hi havia que efectuar la mateixa metodologia, copiar la fulla i posar-se'n a treballar. En aquesta fulla hi havia vuit exercicis; del quatre a l'onze. Començàrem al quatre perquè de l'ú al tres eren una espècie de exemples ja fet. M'he recordat d'aquest fet perquè Oscar li va preguntar a Ricardo perquè la fulla que acabe de mencionar no portava enllaç.

No deixes les coses per l'endemà. És un refrany molt antic i que tan mateix no soc molt partidari d'aplicar-ho, aquell dia ho vaig fer. L'activitat mostrada a aquesta fulla data del 10 de novembre i no abans i tampoc després. El full es denominava "Referències" i comprendia tres exercicis, del dotze al catorze.

A continuació anem al treball de "Formatos II" que també consta de tres exercicis, del quinze al déset. Entre el tretze i el quinze de novembre vaig acabar el projecte denominat "Formato Condicional".
A partir d'aquest treball necesitàvem l'ajuda del pdf per poder resoldre correctament la fulla. Començaren a eixir alguns termes que personalment, no controlava, encara que, no havia utilitzat Les Fulles de Càlcul de Google més de tres vegades a la meua vida.
Sense cap tipus de problema vaig ser capaç de continuar la línia i acabar el projecte al mateix dia.

El setze de novembre vaig obrir el punt 5 denominat "Funciones Básicas" i per si acàs hi havia dubtes, sí el vaig terminar. Hi havien tres exercicis, del vint-i-dos al vint-i-quatre. Apareixien dos nous termes com màxim i mínim.També el dia setze vam acabar el punt 6 "Funciones Datos", punt que portava els exercicis vint-i-cinc, vint-i-sis i vint-i-set.

Fins el tretze de decembre no vàrem continuar amb els treballs de l'Èxcel. En el meu cas, ja havia terminat encara que n' hi havia gent que no havia acabat el treball. En el meu cas i també en el cas del meu equip no passava aquest problema. El punt set es denominava "Funciones Contar SI" i agrupava tres exercicis, del vint-i-vuit al trenta. Jo anava una mica més adelantat que la resta del meu team així que vaig fer el treball agrupant-me amb Delmas i Carcelén, més conegut com Mini. Així doncs, vam fer caminet i xino-xano terminàrem l' exercici en un tres i no res.

No ens quedava molt temps per acabar aquests mini treballets per prepar-nos pel treball així que fèrem els dos gràfics que ens quedaven independentment del lloc per on ens havíem quedat. El mateix 13 de decembre acabàrem també els fulls dels gràfics i enfocàrem tota nostra atenció en el curtmetratge.

El 30 de novembre començàrem a fer els treballs grupals. En aquesta ocasió, primerament fou el treball de "Caída de cuerpos".
Aquest treball va durar aproximadament una setmana. Recorde perfectament que ens van aparèixer diversos problemes amb la gràfica perquè no sabíem com posar al eix de les ics el temps. Ens va dir una cosa Nacho però o no prestàrem la suficient atenció o no es poguí explicar de la millor manera.
Tornem a la mateixa situació: nosaltres no sabem res de com treballar amb el programa de Fulles de Càlcul de l' Èxcel.

Al següent treball, "Ampliación de la caída vertical", no tinguèrem quasi problemes per acabar el treball. Aquest, no va suposar cap problema greu. Fou publicat el 18 de decembre i l' acabàrem al voltant de la primera setmana de gener, en la setmana que vam tornar de les sempre benvingudes vacances.

Seguidament, venia el treball de "Tiro Parabólico" i aquest últim no ens causà molt de problemes però fou el treball "Punto de Encuentro" el que ens va fer suar la gota gorda. En primer lloc copiàrem totes les dades de la taula després de crear les fulles corresponents a les gràfiques, a les fòrmules, etc.
Fins a aquest punt, cap problema. Els problemes sortiren quan no sabíem fer res. Res de res. Gràcies a que ens explicà Nacho el que hi havia que fer segon ell, poguèrem acabar el treball. Aquesta faena durà més o menys una setmana. La setmana anterior. A més, per si fora poc, hi havia que terminar amb els anteriors treballs. Calia comprobar que les gràfiques donaven bon resultat si afegíem valors distints.

Així terminàrem amb el projecte de l' Èxcel col·lectiu peò quedava la prova sorpresa individual que no vaig terminar per no sé bé.

5. Valoració del grup: la veritat es que no hem treballat sempre bé i que al principi anàvem molt perduts. Fou la setmana anterior quan de veritat ens posàrem a treballar conjuntament. Abans no hi havia comunicació ni comprensió així que resultava molt més difícil.

A l'Óscar li done un 8 perquè ha sigut la persona que més hi ha fet perquè el treball exira cap davant. A més, es preocupava d' entendre una cosa quan ningú l' entendia, preguntant a Ricardo.

Al Wences i Al Xavi els done un 7 perquè no han treballat mal al final de l'avaluació però es que al principi no hi havia manera de centrar-los. Fins que ens vam posar a treballar les rises no paraven i fins i tot anaven de més a més. Però, una cosa no lleva l'altra; al final del projecte s'han comportat molt bé i han treballat força dur.

CURTMETRATGE I: HARRY POTTER AND THE LOST GRACE

1. Condicions del treball 

2. Valoració dels programes utilitzats: hem utilitazat sis programes en total. Faré una miqueta descripció del programa en qüestió enllaçant-la amb la meua valoració.

En primer lloc comencem fent una breu descripció sobre Drive. Este programa és un lloc segur per a tots els teus arxius i et permet tindre a mà en qualsevol smartphone, tablet o ordinador. És un bon programa perquè t'allibera memòria de l'ordinador o del mòbil. Així no et ralentitza els aparells.

Del Drive passem a l'Openshot. És un editor de vídeo no lineal llest per a treballar amb vídeo d'alta definició com HDV i AVCHD. Inclou zoom digital per als clips de vídeo, suport per a arrossegar i soltar en la línia de temps, múltiples pistes de vídeo i àudio, clips de color sòlid, efectes digitals de vídeo (brillantor, gamma, tonalitat, efecte de grisos, incersión chroma, etc) . La versió de l'Openshot que hem utilitzat és la 1.4. En la meua modesta opinió, no m'agrada molt més aïna el contrari. A pesar que he anomenat prou característiques del programa té molt poques i estàs molt limitat quan ho utilitzes. A més d'açò, es ralentitza molt i et pot bloquejar tot el progrés que hages fet amb el teu treball. Llavors, no m'agrada res, més aïna poc.

En següent lloc, valorarem les Presentacions de Google i els Documents de Google de forma conjunta. Ambdós dos, com el seu nom indiquen, pertanyen a la plataforma Google. Les Presentacions de Google s'assemblen d'alguna manera al programa d'Office, el Power Point, però no li arriba ni a la sola de les sabates per a ser sincers. Power Point és infinitament millor que les Presentacions perquè a a banda de tindre més varietat no depén de l'estat de la teua xarxa.

D'altra banda, els Documents de Google. Amb les ferramentes intel·ligents d'edició i estils és facilíssim donar format a textos i paràgrafs. Tria entre centenars de fonts i afig enllaços, imatges i dibuixos. A diferència del cas anterior el programa no requerix tanta complexitat perquè al cap i a la fi és un document i normalment en un document no es va a valorar massa la creativitat o el disseny. Però si m'he de quedar amb algun és amb el programa d'Office, el Word.

L'Audacity és un programa el qual et permet tallar cançons o arxius d'àudio per la part que la teua vullgues gràcies a una ferramenta de tall molt pràctica i senzilla. No cal oblidar que, també et permet afegir diversos efectes especials a les teues pistes d'àudio com l'ecualización, un esvaïment del so, amplificacions, retardos... Este programa és perfecte. És simple però té una gran quantitat d'efectes. No es requerix ser un especialista, ser un tecles. Et permet moltes coses i el millor de tot, és que no t'has d'estar davant de l'ordinador tres hores.

Finalment, haurem de parlar del Movavi Vídeo Editor, un programa fonamental per a arredonir el projecte. Cal destacar que no és el programa que més s'ha utilitzat per a elaborar el projecte sinó que, com he dit abans, s'ha usat amb un únic objectiu: fer efectes especials que donen un toc de professionalitat al vídeo sense oblidar la part divertida que adquirix este utilitzant el Movavi. Que pena que este programa no es trobe gratis. Quasi cap programa bo i perfecte es troba gratis. Nosaltres usem una versió de prova i al·lucinem amb este programa. És infinitament millor de l'Openshot, et permet fer més funcions que este, etc. Si haguera de donar-li una nota, eixa seria un 10.

3. Valoració del treball propossat: en la meua opinió aquest treball ha sigut el més entretingut i el que més agradable m'ha sigut. Sí que és veritat que ens ha costat prou fer-ho i únicament per a pensar en el tema ens vam entretindre aproximadament una setmana. Ha costat sang, suor i llàgrimes elaborar-ho perquè quedara perfecte. Explicaré esta expressió en el punt següent. Al parlar del temps, diré que encara que m'haja paregut relativament curt sí que és veritat que ho vam perdre estúpidament i arribàrem als últims dies amb molta ansietat i nerviosisme perquè pensàvem que no ho anàvem a entregar a temps i que el resultat final seria horrorós però, mira tu per on, quan tothom ens donava per morts, inclús nosaltres mateixos, ressorgim amb un boníssim vídeo que sincerament, potser per qualitat artística no, però per entreteniment i rialles el nostre està en el top ú. Finalment, només exigiria una cosa als alumnes: una cartellera. Nosaltres l'hem feta perquè encara que no ens l'exigien, pensàvem que era el millor i havíem de fer-la pel bé del projecte i per a superar a tots els altres en imaginació i idees brillants.

4. Diari de sessions: el rellotge que comptava els dies de treball es va posar en marxa el 15 de setembre. Però eixe dia calia formar grups per al dit treball, calia acabar de perfilar els blogs i finalment calia explicar el treball i la seua dinàmica. Com vos podeu imaginar, els 45 minuts famosos de l'horari setembre-octubre se'n van anar al fem. El segon dia de treball, bo el primer dia que pensem quelcom sobre això, no ens aclaríem amb el que dissenyaríem, tampoc amb el que havíem de fer i per si no fóra poc hi havia hagut futbol el cap de setmana anterior, amb un preciós resultat 1-3 a favor del Real Madrid.

El conjunt blanc, equip presidit pel seu Florentineza, havia aconseguit un valuós resultat al mateix temps que impressionant en un camp molt difícil de la Lliga Santander, competició domèstica en què participen ambdós equips. Este fet va ocasionar la fúria d'Óscar que cada cap de setmana resava perquè el seu equip menys favorit "palmara"; cada partit que jugara. A més de resar, comptava. Sí, comptava. Comptava cada segon que faltava per a l'eixida al mercat del seu videojoc favorit, el Fifa 18, joc ideat per la companyia EA Sports. Així que, es poden imaginar que no sols el primer dia va ser un debat sobre com robaven el Madrid o el Barça, sinó que a més, se li va afegir la constant ansietat i insatisfacció d'integrants del grup com Javier o Óscar per parlar del que seria un senyor videojoc per a esta temporada.


El que més em temia va ocórrer, no sols es parlava de l'anterior el Dilluns sinó que també el Dimarts, Dimecres, Dijous i Divendres. Així que, el 67% del temps de les classes d'eixa setmana es va perdre. Va sorgir un raig d'esperança quan el Dilluns, el senyor Wenceslao Bañuls va veure en els últims minuts un tràiler de la seua volgudíssima sèrie "Harry Potter", açò va desencadenar dies després una possibilitat, que va ser recolzada per Javier, de fer un tràiler d'una paròdia de"Harry Potter".



Anem per parts, en aquella setmana reconec haver estat enganxat als vídeos de Youtube de "El consultorio de Berto", una secció del programa "Late Motiv" presentada per Berto Romero i Andreu Buenafuente, que els recomane a tots vostés si volen passar una agradable vetlada. Açò va repercutir en mon, oferint una possibilitat per al curt que consistia a fer una paròdia d'esta secció. Wenceslao interpretaria al gran Berto Romero, Óscar i Javier interpretarien a les persones que manen àudios a la cerca de les solucions, sempre brillants, del gran Berto; i jo faria d'Andreu Buenafuente, conductor del programa.

Van començar la següent setmana treballant molt dur, intentant fer un guió d'una paròdia d'una de les millors pel·lícules de Harry Potter. Wenceslao, el "boss"a partirdva posar nom al projecte. "Harry Potter & the lost grace". Què els parece?. Un títol senzill però elegant, clàssic però innovador, en anglés però intel·ligible. És perfecte. Eixe dia em doní compte del que significava inspiració.

Passem a gravar. En la línia del temps ens movem en l'última setmana de setembre. En primer lloc gravem una escena que no va ser incorporada al curt perquè el so era prou roín i l'escena en si no convencia molt el cap. Al meu parer estava prou bé i era molt graciosa ja que eixia Óscar parlant-li a un nino i Javi i Wences distanciant-se d'ell per estar massa boig. També vam estar gravant l'escena de "si o qué" que al final es va afegir al grup de preses falses. Finalment acabem la jornada amb l'escena de Javi entrant per la porta per a dir-li a Dumbledore (jo) que havia tornat Voldemort (Joan) . Curiosament cap va ser afegida a la trama principal.

Següent dia, Dimecres. Vaig portar el meu clàssic i preciós trage un dia de setembre amb uns trenta i pic graus de temperatura. No feia calor, no; la temperatura estava alta (futurs físics) . Així que, amb eixos ingredients vaig haver de fer la recepta. Vaig actuar com un professional gravant les escenes que tocaven patint perquè finalment només una d'elles isquera en el curt. Va valdre la pena l'esforç.
Va arribar l'últim dia de la setmana abans de començar octubre i continuem gravant en el col·legi. Esta vegada tocava gravar una escena en què eixia Wenceslao actuant com a professor i fent classe a dos alumnes, Javier i jo, per a aprendre per fi un feliç embruixament. Eixe dia vam haver de filmar en la nostra classe perquè totes les altres estaven ocupades i coincidim amb el grup d'Álvaro, Delmas... Ens rellevem per a gravar. Ells primer. Els ajudem en la mesura que podimos perquè, després, ells no ens ajudaren amb el nostre curt. També coincidim amb un Raúl, alumne de lletres, moribund. Al xaval li havia abaixat la tensió i estava en el corredor a veure si li arribava un corrent d'aire, sent cuidat per Judith i el meu homònim en negre, Alberto Silva. Sort que Raúl no portara trage eixe dia, llavors ja hem d'anar tots de dol.

I per fi comencem octubre amb l'esperança que esta angoixosa calor, perdó temperatura, es diluïra. L'esperança és l'últim que es perd sí però, a vegades, hi ha una excepció. Eixa setmana va ser horrorosa, angoixosa, inaguantable, terrible, s'assemblava als dies que tocaven castellà a última hora. Ens plantegem si realment vam fer bé a fer Harry Potter; bo, almenys jo. Al final d'aquella setmana havíem acabat de filmar totes les escenes del col·legi però Óscar va avançar que ni si vullga teníem prou, que ni tan sols optàvem al cinc. Va acabar la setmana amb un punt d'inflexió i amb el "supós guión" acabat. Però no. Hi havia un muntó d'escenes que no filmaríem; la classe de graneres, l'esglai que patiria, la mort d'un personaje...
La setmana que venia comportava prou dies lliures: el dia de la Comunitat Valenciana, el dia de la Hispanitat més tot el cap de setmana. Casualment, totes les festes anul·laven dies de gravació. Decidim llavors de gravar a casa d'algú. Ho vam estar parlant el dijous. Jo em vaig oferir voluntari el que passa que a Wenceslao li venia millor anar a casa d'Óscar a gravar. Aniria allí i després s'aniria a Port Saplaya, lloc on residix. A Javier li venia bé la casa d'Óscar perquè així veia la germana d'este. No entenc molt bé l'embolic que porten ambdós. Així que es poden imaginar a on vam ser a filmar. Quedem a les 18:00 per a començar a gravar escenes com el colp d'Óscar amb la porta, l'atac de Javier a Wenceslao, etc, per a així fer temps a què Joan vinguera a filmar. Necessitàvem a Joan perquè fera de Voldemort, amb gust va acceptar. Joan vindria després d'entrenar i vi puntual, a les 18:30. Quan vi ens va sorgir el dubte de "cóm aconseguim una capa pa' aquest?". La mamà d'Óscar ens va deixar un barnús negre per a Voldemort, un barnús blanc per a Óscar, una espècie de batí roig a Javi i fi. El cap va preferir la seua jaqueta negra i un barret que va aparéixer per ací no sé molt ben com.

Ens vam posar a treballar. Quan ja havíem arreplegat diverses preses servibles, en mode gràcia, em vaig posar a filmar-me com si estiguera fent "vlogs". Amb la favada, estos van ser afegits al curt i tan amples que ens quedem.

Va vindre la setmana del 16 d'octubre i va arribar el moment d'ajuntar els vídeos. La faena ens la repartiríem Óscar i jo mentres Wenceslao, el cap, i Javier feien modificacions en el guió. A partir d'este punt, van començar a sorgir els problemes. A Óscar no se li guardava el projecte, de manera que quan ja ho tenia tot se li tancava el seu Openshot i el treball que havia estat fent durant l'hora se n'anava a la porra. Això va succeir el 16. El 18, Óscar, amb la lliçó apresa, cada vegada que feia quelcom ho guardava fins que en els últims 10 minuts el programa se li va bloquejar. Jo mentres estava ajuntant escenes perquè si haguérem fet el treball en un ordinador només no ho haguérem acabat mai. El xaval, li va canviar l'ordinador a Javi per a avançar i va ser durant totes les sessions, amb tres marxes més que la resta per a avançar. Va arribar Divendres i al final teníem ajuntades les escenes. Ara només faltava ajuntar tot.

Canviem de setmana i passem a la del 23. Quan ajuntaríem tot no podíem perquè es tardava a pujar al drive per a després descarregar-ho en l'ordinador que ho anàvem a ajuntar. Així es va passar una sessió. Al següent dia, me vaig portar un cable USB per a anar més ràpid. Era dia 25. Suposadament ací s'hauria d'haver entregat el curt però vaig parlar personalment amb Ricardo per a transmetre-li la nostra preocupació. Ens va donar de termini fins a la setmana següent i ens quedem satisfets. Quan ja teníem tot preparat per a ajuntar, el guió acabat feia setmanes i la cartellera més del mateix, no vam poder. Per què? Perquè es va tancar l'Openshot i no engolia. Decidim llavors que, com a mesura urgent, havíem de quedar i acabar-ho a casa. Així ho vam fer. Vaig portar un USB eixe dia així que vaig ficar tot el que teníem ací.
El dissabte era la revisió del que havíem fet. Ho repassem i completem de manera que no quedara cap cap solt i ens va donar temps a pensar com completaríem el curt perquè es feia massa curt.
Va arribar diumenge. Dia D. El fi estava prop. A última hora canviem la música de "Run Boy Run" per "Statues" per a donar més epicidad, si cabia, a l'assumpte. Ens passem tota la vesprada recopilant i elaborant el que serien les preses falses. Bendito Skype. Javier i Wenceslao tota l'estona rient-se pel curt. Seria una antesala de l'èxit del film. Soñábamos amb Hollywood.
Però van arribar més problemes. Em vaig despedir dels meus amics i els vaig dir que i ajuntava tot el vídeo i l'àudio jo, que se n'anaren a dormir. Sisi em va dir l'Openshot, "que el vas a juntar" va dir. Tot seguit, es va tancar el muy... Ho vaig tornar a obrir i una altra vegada es va tancar. Les 00:00h i vaig recórrer al meu amic el "Atube Catcher" per a gravar tot. Este prèviament, s'havia compinchado amb l'Openshot perquè no em deixava gravar tot junt. No podia gravar l'àudio i el vídeo en u. Així que es va fer la 1:00h i amb ella el silenci. Ho vaig gravar separat, intentant comptar "x" segons perquè després poguera ser més fàcil ajuntar-ho tot en classe.
Dilluns, dia d'entrega. Teníem l'obligació de confiar en l'Openshot per a arreglar eixe desastre. Li doní els comandaments a Óscar perquè com es poden imaginar era una mòmia. I sense donar credibilitat a l'assumpte, el gran Óscar ho va ajuntar a la primera, què dic va ajuntar, ho va clavar a la primera. Al final de la classe el treball va ser entregat.
I així volguts lectors, va ser com es va fer este preciós i inaudit curtmetratge.

5. El grup: ha sigut compost pel cap Wenceslao, el comandant Javier Bermúdez i els xiquets Óscar Vázquez Cortés i Alberto Alonso(jo).

Parlem del cap Wenceslao. Ha sostingut un càrrec molt important: ha constituït les bases del projecte, enaltint els plebeus (Óscar i jo) i triant en cada moment , amb la seua immensa capacitat imaginativa, quina orde d'escenes i/o preses es col·locarien en el curt. Un luxe poder comptar amb esta llegenda viva. Personalment, li done un 9.

En següent lloc, el comandant Bermúdez. Ha sigut la flama que calfava els integrants del grup. Quan el cap i els caps necessitaven inspiració i suport, ací estava. El primer. La flama dels jocs olímpics la va encendre ell amb els seus ulls. Interpretava a Harry. Harry se li feia xicotet. Personalment, li done un 9.

Per últim, parlaré d'Óscar. El tecnicisme i la seua capacitat intel·lectual han ajudat al grup a aconseguir la cima, a aconseguir un 10 en el treball. Arriba a on els altres no arriben. No coneix les emocions i les emocions no li coneixen. Al també cridat "Mag de l'Openshot" li donaré un 9'1 de nota.

6. La música: el treball té dos cançons. D'una banda, té la cançó "Statues", cançó que apareix en el tràiler de "Harry Potter i les Relíquies de la Mort Part II". Es va triar este tema perquè acompanyava a les emocions que inspirava el curt; entrega, misteri i perplexitat. D'altra banda, la segona pista és "Follow em down". És utilitzada per a la segona part del curt: les preses falses. Esta cançó dóna dinamisme a l'acció i influïx en que el film puga arribar a ser alegre i divertit per a l'espectador.

7. Vídeo:






El vídeo dura cinc minuts i 46 segons.


M'acomiade ja. Un plaer haver escrit per a vostés, disfruten del vídeo, del blog i ja saben la que toca, esperar ansios\@s que isca el film. Una salutació, A.A.

                                                                                                                                                                   

Escrit per Albert Alonso, (Barcelona, Catalunya 2000-)

Benvinguts al meu blog

Benvinguts al meu blog, dissenyat per mi, Alberto Alonso on pujaré les entrades que faré després de cada treball.
Cada alumne, tindrà el seu propi blog així que efectivamente també tindré jo un.

 També disposaré d'una conta de l'Edmodo on hauré d' enviar tots els enllaços de les entrades del blog al professor Ricardo excepte, aquesta entrada ja què és la primera i tampoc hi ha que ficar moltes coses.

Com sempre, estigueu molt atents a les entrades que pujaré i seguiu al professor en el seu canal de youtube: Canal de Ricardo

Moltes gràcies, AA.