2. Valoració del programa
El programa utilitzat ha sigut una novetat per a nosaltres ja que no ho havíem utilitzat quasi mai però, ens acostumem en els primers exercicis lliures per a després a la fi, traure el màxim partit al programa.
Si bé és cert que ens va costar més d'allò més habitual, ens acostumem al final. El que màxim rendiment li ha tret al Scratch haurà sigut Óscar que sorprenentment se li va donar molt bé el maneig del programa.
Sincerament, m'ha agradat molt el programa degut a la seua neciesa quant al maneig encara que no tinga moltes possibilitats per a elaborar un exercici més complex o per a tindre un tipus de resultat especial o nou. Açò limita les aptituds del programa però al cap i a la fi ens trobem en un nivell bàsic de la informàtica i, per tant, ajuda a l'alumne en l'aspecte de la dificultat. Més concretament el programa dóna l'opció d'inserir imatges que vullguem o fons que desitgem, la qual cosa fa al treball més interessant i més vistós de veure ja que depén en certa manera de la imaginació de l'alumne.
El fet anterior fa que el treball motive més els alumnes i també personalment a mi. Sempre m'agrada que se li de la suficient importància a la imaginació en un col·legi que, desgraciadament no se li dóna en un àmbit normal.
Posseïx altres funcions que ajuden a l'alumnat com per exemple la possibilitat de guardar el treball en qualsevol moment i no tornar a haver de començar de zero, descarregar-se el treball a la teua pròpia computadora o inclús publicar el teu resultat en internet perquè ho veja la gent i de pas li deixe un like.
3. Valoració del treball proposat
Respecte al treball proposat, m'ha agradat molt que en este curs per fi haguera un treballat d'esta magnitud i d'estes característiques. Com he dit abans, en este treball se li dóna molta importància a la imaginació de cada un i això ha despertat en mi una certa il·lusió per fer les coses bé i com no, per contribuir a unflar la nota de segon de batxiller.
El temps al meu entendre ha sigut prou pobre però evidentment, sempre caldrà dir que sinó haguérem fet el pallasso en alguns minuts de classe perquè ens haguera pogut donar temps o no haguérem anat tan esgotats. És cert que, amb alguna classe com la del Classcraft ens va restar prou de temps en el marcador i que els exàmens finals resten importància a una assignatura més com a informàtica però s'ha de fer i a més, com contribuïx a pujar la mitjana i la resta de la seua importància va en augment.
4. Diari de sessions
El dimecres 28 de febrer Ricardo va publicar la primera entrada relacionada amb el Scratch. Vam estar al voltant d'una setmana practicant amb el nou programa. No eren exercicis que havíem d'entregar així que ens ho prenem amb calma. Acabàvem d'arribar d'Itàlia i anàvem a mitat de les nostres revolucions. La primera cosa que vam fer en la setmana del dimecres 28 va ser mirar com havíem eixit en les fotos del viatge on, per cert, David no deixava de fer selfies. No sabríem si apuntant-se al programa de Dones Hòmens i Viceversa (de teleporqueria) li haguera anat millor que estudiant Químiques.
Seguíem assentats tal com ho féiem abans del viatge, almenys nosaltres perquè sí que em recorde que va canviar a Merche perquè no s'assentara sola amb el terrible Alejandro Carcelén, més conegut com "el Mini".
Centrant-nos en el projecte, en el mateix programa podíem seleccionar fer un exercici com per exemple un ball o un canvi de look d'un personatge. Ricardo ens va manar exercicis d'eixe tipus perquè ens assaonàrem fent un bon ús del programa i millorant les nostres habilitats. Jo vaig començar pel canvi de look dels personatges. El dit exercici em va paréixer prou senzill i vaig optar per fer a continuació un model més complicat. Este es tractava del ball.
Seguíem com unes pautes que eixien a la dreta de les nostres pantalles per a no perdre'ns estructurant l'exercici. He de matisar que, les dites pautes no eren les millors explicant detalladament els passos que havíem de seguir així que va caldre tirar un poquet de Ricardo en eixe moment. Va coincidir amb el nou impuls del Classcraft que si bé quasi ningú menys Óscar mirava en quin nivell estava, es va posar de moda amb els famosos concursos o Pasapalabras que féiem.
Massa gent aprofitava la seua bona sort o el seu bon atzar per a guanyar en el joc. Curiosament sempre ens tocaven les mateixes preguntes a nosaltres, sí, les mateixes preguntes quant a dificultat. Quin curiós que els grups dels nostres companys Nacho i Laura encertaren sense parar les seues preguntes en feliç joc. Em recorde que el joc va traure una pregunta en què devien de respondre barco i entre les opcions estaven bicicleta i avió, tota una prova de foc per a Nacho i els seus xavals que van haver de pensar més del compte para per fi enviar una resposta.
Si vos pregunteu quines preguntes ens tocaven millor no el querráis saber. Si algun vol aprendre quin autor va escriure no sé quin llibre del segle XX i no em referisc ni a Ortega i Gasset ni a Miguel d'Unamuno per Déu, que s'unisca al nostre equipoen informàtica; si algun voldria conéixer quin és l'índex de la macroeconomia espanyola de no sé què que s'unisca al nostre equip; si algun vol conéixer les dimensions exactes d'uns rascacels i el seu arquitecte que s'unisca al nostre equipo...Y no acabaríem fins a l'una de la matinada però hem de parar perquè açò s'entrega a les dotze menys quart de la nit i ens queda encara molt que comptar.
Entrem ja en la setmana en què comencem els exercicis del Scratch. Havien en total 11 exercicis més un sèptim exercici extra per als més avançats. Els primers exercicis van ser relativament senzills, com era d'esperar perquè, posteriorment s'anara complicant la cosa. El primer exercici tractava de dibuixar un quadrat, el segon d'un triangle i el tercer d'una casa. Óscar els va acabar el primer i jo el segon. A este xic se li dóna molt bé Scratch. Podria dedicar-se a això la veritat. Wences i Javi anaven més pausats pensant en la que se'ns venia damunt amb els exàmens finals.
Ens acabaven de donar les notes i tal com ens imaginàvem la segona avaluació havia sigut pitjor si miràvem resultats que la primera.
Els següents exercicis que vam fer van ser el quatre i el cinc que tractaven de crear un recorregut en un mapa per un costat i per un altre de posar el nostre cap a un personatge perquè creuara el carrer per un pas de vianants que portava amb si un semàfor en un acte de ciutadà cívic per a conscienciar a la nostra societat. El primer ens va costar més del que pareixia perquè a l'hora de col·locar el mapa del nostre recorregut ens ocupava només una part del que es podia en el Scratch. No sé com ho van solucionar Wences, Javi i Óscar però jo en una situació de no aguantar més vaig buscar un augmentador d'imatges per a donar l'assumpte per liquidat. Els quatre concloem el problema en el mateix temps. El que ens quedava era més fàcil que beure's un ou.
Les verdaderes complicacions van arribar quan al començar el quint exercici havíem de buscar en Google Maps una foto d'un semàfor. Vaig triar vint mil captures d'encreuaments de vianants de València i cap m'eixia bé, cap m'eixia com jo volia i mira que hi ha encreuaments en Valencia...Por fi em va arribar una anhelada llum o inspiració divina com amb la que estic escrivint este fantàstic i irrepetible escrit. Vaig agafar una imatge del carrer Colom, un senyor molt bonic que tenia tres barcos o barques, segons com vullguen els lectors. Arribem al següent problema, no tenia cara per a creuar el pas de peatones...Ya sabeu el que tocava. Efectivament, sessió de fotos. Una vegada completada aquella, se'm va ocórrer la fantàstica idea de posar a Esperanza Aguirre creuant el carrer i botant-se el semàfor assentada d'un carromato. La idea va polimeritzar molt ràpidament i vaig al·lucinar quan vaig veure que em va eixir decentment, tampoc era un artista amb el Scratch.
Els exercicis sis i set van tardar a arribar. Van ser acompanyats pel huit. En l'exercici de l'aquari Johnny jo ens unflem a posar pokemons per l'aigua fent de les seues. Un xaval amb molta imaginació. I en el sèptim i octau els quatre de la taula ens copiàvem els uns als altres ja que algunes vegades uns tres integrants no sabien com fer una cosa i l'altre que faltava tenia la clau del forrellat. Una ajudeta grupal mai ve malament i algunes vegades perquè es requeria a Ricardo i es manava a on fora el problema. Fàcil, senzill i per a tota la família. L'octau exercici ho vaig acabar jo personalment a casa així que no va tindre molta emoció. Unes miradetes a la Marca i una altra vegada a embolic, com manen els cànons.
Arribàvem als nostres últims exercicis, els últims exercicis d'informàtica que faríem! Estos van arribar carregats d'il·lusió. Johnny i Álvaro es van convertir en uns experts de l'àrcade amb els seus nous laberints del Scratch, ull que ens els lleven xavals! Quin nivell, pròxims creadors de jocs, millors persones. Els exercicis van ser pa menjat. Ricardo a vegades ens deixava estudiar així que blanc i en botella, orxata.
5. Part del vídeo
Alberto Alonso
No hay comentarios:
Publicar un comentario